Elías Taño
Autor especialment reivindicatiu i activista, dissenyador, a més a més, dels panells d’aquesta exposició. Diferents encàrrecs i treballs personals com ara la campanya contra el TTIP (tractat transatlàntic de comerç i inversions).
El mural en solidaritat amb els presos d’Altsasu
Al mes de juny de 2018, una de les concessionàries de neteja de l’Ajuntament de València va esborrar —per les queixes d’un veí que havia entés que es tractava d’una al·lusió a ETA— un mural d’Elías Taño, crític amb la condemna de presó d’entre dos i tretze anys als huit acusats per l’agressió a dos guàrdies civils i les seues parelles en la localitat navarresa d’Altsasu. Després del rebombori generat a les xarxes socials arran de l’esborrament, l’Ajuntament de València va multar l’empresa de neteja per haver actuat unilateralment —per haver infringit així el protocol establit amb l’actual corporació de no esborrar murals amb un mínim contingut artístic— va demanar disculpes a l’autor i li va cedir un altre mur a la ciutat perquè poguera tornar a fer el seu mural. Aquest gest per part del consistori va despertar les crítiques dels partits de centredreta, els quals exigien a l’alcalde Joan Ribó que es posicionara «o amb els demòcrates o amb els violents».
Al mes de juliol, en un ambient festiu i col·laboratiu, Taño, amb l’ajuda d’una quarantena de persones, va tornar a pintar un gran mural, aquesta vegada, no només en solidaritat amb els joves d’Altsasu sinó també amb tots els presos polítics, al mur exterior del solar conegut com «dels Jesuïtes». L’endemà, un home amb la cara coberta va pujar un vídeo mentre ratllava el mural amb esprai negre, a les xarxes socials dels grups d’ultradreta i des del PPCV i Ciutadans, exigiren a l’Ajuntament de València l’esborrament del mural. Després dels nous atacs al mural del mur dels Jesuïtes per part de la ultradreta, finalment, l’Ajuntament de València ho esborrava argumentant que estava brut i desbaratat.
Un altre mural anterior d’Elías Taño pintat en el marc del festival «Més que murs» de Sagunt i que també feia referència als presos d’Altsasu ja va resultar objecte de polèmica. El PP local va presentar una moció perquè s’esborrara la frase «Altsasukoak aske!» (llibertat per als d’Altsasu); moció que va tirar endavant amb l’abstenció del PSPV-PSOE i Compromís.
Imatges del mural (fotografies de Daniel García Sala)
Llibre monogràfic dels treballs d’Elías Taño
Reati di carta (Delictes de paper) és el títol del llibre monogràfic que recull els treballs d’Elías Taño dels últims anys, publicat per l’editorial italiana Edizioni Il galeone a novembre de 2019 i que serà publicat molt prompte en castellà per l’editorial valenciana independent Osadía Ediciones.
Extracte del text de Carmen Pisanello de la versió italiana del llibre:
«Serigrafies, murals, còmics, impressions, escenografies de teatre… siga el que siga el suport, la marca d’Elías Taño parla de política.
“Quin avorriment!”, pensaran alguns, imaginant un fort simbolisme dels partits presos i de l’estètica estàtica militant. Però la producció de l’artista canari, tot i ser orgullosament esquerrana, va en la seua pròpia direcció. Crescut a Tenerife al bell mig de l’oceà Atlàntic i format a València, ciutat famosa per la seua escena d’il·lustradors i artistes gràfics, Elías Taño explora els temes de l’antifeixisme, l’anticapitalisme i l’antisexisme amb el seu distintiu tret atrevit i un ús inquietant dels colors, que contrasten meravellosament amb la profunditat de les seues il·lustracions. Un fanàtic del còmic que no es deixa engabiar per la vinyeta i que amb les seues línies traça històries plenes d’humanitat.
Només cal navegar per aquest volum per descobrir com Elías Taño aconsegueix representar la política en el seu sentit més autèntic i potent: és a dir, en la seua dimensió popular. Éssers humans que construeixen i defensen les comunitats i que, fent-ho, resisteixen a l’atac d’interessos econòmics feroços i deshumanitzadors. De fet, la humanitat és el centre de la seua obra. Un cor format per mil cares, braços i punys en lluita, que rebutgen i criden venjança, però que més sovint es toquen i s’abracen, imaginen i construeixen, explicant-nos sense paraules el significat de comunitat i solidaritat.
Fins a la victòria, fins a l’arrel.»
Enllaços:
València recupera el mural d’Elías Taño dedicat als joves d’Altsasu (Fotogaleria Diari La Veu)
Elías Taño: «Seguiremos pintando pese a quien le pese» (Vídeo Naiz)
Nuevo (y polémico) mural en Valencia en solidaridad con los condenados de Alsasu (El Mundo)
El Ayuntamiento borrará el mural de Elias Taño que criticaba la sentencia de Altsasu (Article Cadena Ser)
